OPINIÓ  – diari Avui

ESCRIPTORA – 31 agost 2021 2.00 h

TRIBUNA

Meditar

“Molts estudis clínics confirmen els beneficis de la meditació. No cal creure’s res sinó experimentar-ho

NÚRIA ESPONELLÀ – ESCRIPTORA

Aquests dies, en un retir de medi­tació, he apro­fun­dit a esto­nes lliu­res en lec­tu­res poètiques. Fins fa poc no m’havia lle­gut, com deia el meu pare, reca­lar amb calma en l’anto­lo­gia de Marta Pes­sar­ro­dona, A favor nos­tre, un poe­mari que tinc dedi­cat de fa més d’un any i mig. Retorno a qua­tre ver­sos que em cri­den a relle­gir-los:

“Sabeu, jo no passo de res;

no passo gens de l’amor

que pots donar-me, de tot

el que podem esti­mar encara.”

M’agrada la insistència de Pes­sar­ro­dona; jo tam­poc passo gens de l’amor i reco­nec que, quan et toca viure moments com­pli­cats o acom­pa­nyar els qui esti­mes en l’experiència de la malal­tia, t’ado­nes que la salut també és un art que demana amor. Un art que con­vida a crear con­fiança, a fer-te cons­ci­ent de la teva pròpia natu­ra­lesa i, si ets cui­da­dora o cui­da­dor, a bus­car l’equi­li­bri just per man­te­nir-te har­mo­nit­zat –i això inclou: cos, ment i ànima–. Entenc que cada entre­banc vital pot ser útil, en dar­rer terme, per apren­dre a ins­tau­rar hàbits de vida més salu­da­bles i per valo­rar tot el que tens. Crec que la situ­ació glo­bal que estem vivim demana can­vis impor­tants, tant pel que fa a la nos­tra manera de rela­ci­o­nar-nos com de con­su­mir.

Seguim arros­se­gant molta inconsciència i una pobresa cog­ni­tiva, acti­tu­di­nal i fins i tot lingüística a l’hora d’expres­sar i d’alli­be­rar –en la mesura del pos­si­ble– les emo­ci­ons. Ningú t’ense­nya a tran­si­tar per les difi­cul­tats que com­por­ten les rela­ci­ons huma­nes en cas de pèrdua o de malal­tia. Gene­ral­ment l’amor acos­tuma a ser –si hi és pre­sent– el fac­tor cohe­si­o­na­dor clau, ja sigui en famílies més o menys exten­ses, en pare­lles o en grups d’amics. Tan­ma­teix, sovint t’has d’espa­vi­lar a apren­dre a no repro­duir patrons fami­li­ars que limi­ten la teva lli­ber­tat d’esti­mar a fons i de debò. Sé que el que dic pot sem­blar para­do­xal, però estic par­lant d’apren­dre a no con­di­ci­o­nar ningú, de no per­me­tre ni exer­cir cap mena de xan­tatge emo­ci­o­nal o de saber cui­dar-te tu, pri­mer de tot. En algun moment pots caure malalt o con­ver­tir-te en cui­da­dor dels altres.

Durant els dar­rers anys m’ha tocat viure uns quants epi­so­dis de malal­ties fami­li­ars i d’estrès. Si ets una per­sona sen­si­ble, és fàcil que et con­fon­guis i adop­tis un paper massa empàtic, que t’iden­ti­fi­quis amb el que et passa a tu o als qui esti­mes. Això és ben poc eficaç. L’equi­li­bri vital reque­reix saber posar una mica de distància. Aquest és un fac­tor que he hagut d’assa­jar repe­ti­da­ment. Ara m’agrada pen­sar en un “ego­isme generós” que can­via el con­cepte d’empa­tia per el d’una mirada res­pec­tu­osa que per­met acom­pa­nyar l’altre sense “assis­tir-lo” més del compte, des de la fer­mesa per­so­nal. En aquest sen­tit, saber dir que estàs can­sat, posar límits o expres­sar com et sents, acaba essent essen­cial quan has de fer un acom­pa­nya­ment. En el meu cas, miro de tro­bar moments per fer cami­na­des llar­gues o assis­tir a algun retir de medi­tació, com el que he dit a l’inici d’aquest arti­cle.

D’un temps ençà, ha aug­men­tat l’interès per les pràcti­ques de medi­tació, fins i tot per part del sis­tema d’ense­nya­ment (des que la UB va crear un pri­mer màster de mind­ful­ness s’ha estès l’experiència en diver­ses uni­ver­si­tats i enguany la Fun­dació Uni­ver­si­tat de Girona impar­tirà un post­grau de turisme de benes­tar que aborda temes com la res­pon­sa­bi­li­tat per­so­nal i social en la sos­te­ni­bi­li­tat). M’agra­da­ria veure com s’implan­ten aques­tes pràcti­ques en esco­les i ins­ti­tuts. Jo he fet ses­si­ons de rela­xació i medi­tació amb alum­nes a les dar­re­res hores de classe i he rebut sem­pre un feed­back posi­tiu. Parar la voràgine men­tal per autoin­da­gar en el silenci és una de les pràcti­ques que pot donar eines alli­be­ra­do­res als alum­nes, sem­pre que les vul­guin apli­car a la seva vida per­so­nal. Pot­ser amb més recur­sos i ajuda psi­cològica als joves, l’alco­hol i altres dro­gues no ani­rien tan asso­ci­ats a l’hora de diver­tir-se.

Molts estu­dis clínics con­fir­men els bene­fi­cis de la medi­tació (a nivell fisiològic, sem­bla que redu­eix la quan­ti­tat de cito­ci­nes alli­be­ra­des que estan rela­ci­o­na­des amb estats depres­sius). No cal creure’s res sinó expe­ri­men­tar-ho: en el meu cas, puc dic que m’ajuda a reconèixer els pen­sa­ments per­ju­di­ci­als per empai­tar-los al vol en el moment que apa­rei­xen i no engan­xar-m’hi. En aquest sen­tit, per­met millo­rar la qua­li­tat de vida.