Català
SALUT BARCELONA – 28 juliol 2021 2.00 h
SILVIA GÓMEZ SENENT – ESPECIALISTA EN L’APARELL DIGESTIU
De la mateixa manera que una fruita feta malbé emet una sèrie de gasos que acaben afectant la resta del fruiter, una cèl·lula envellida envia senyals a les altres cèl·lules que l’envolten, provocant que s’inflamin. Aquestes alarmes incessants poden ser la causa de malalties digestives, però també cardiològiques, respiratòries, articulars i, fins i tot, de càncer. Per prevenir aquest fenomen, que s’ha batejat com a inflammaging (combinant els termes en anglès per a inflamació i envelliment), la doctora Silvia Gómez Senent posa en relleu el paper de la microbiota, que alguns consideren el segon cervell. Després de visitar gairebé mig milió de persones amb problemes digestius en vint anys d’atenció clínica, l’especialista en l’aparell digestiu n’explica el funcionament en aquesta entrevista i, molt més a fons, al llibre Universo microbiota, que ha publicat recentment Plataforma Editorial.
Per si algú no n’està al cas, què és la microbiota?
És el conjunt de microorganismes que hi ha al nostre organisme. En tenim a la pell, a l’aparell urogenital i a l’intestí, que és on més rellevància tenen i on més s’ha estudiat. Poden ser bacteris, fongs, virus, paràsits… Fins fa pocs anys es creia que només ens provocaven malalties, però ara sabem que també tenen beneficis i que ens ajuden fins que ens morim.
Per què experts com vostè consideren la microbiota intestinal el segon cervell?
Hem vist que a l’intestí també hi ha una sèrie de neurones similars a les que tenim al cervell, que és on n’hi ha més, i a la medul·la espinal, que en té menys que l’intestí. L’intestí es relaciona directament amb el cervell pel nervi vague, que recorre el nostre cos de dalt a baix i fa que les substàncies que alliberen les neurones del sistema digestiu vagin al cervell. És una connexió bidereccional, d’anada i tornada. Moltes de les coses que passen al cervell s’informen a l’intestí.
Pot semblar localitzat o anecdòtic, però el volum de microorganismes és elevadíssim, oi?
Els estudis que van començar a obrir-nos camí en aquest camp tenen una dècada, o poc més, però ja sabem que tenim més exemplars de microbiota que de cèl·lules humanes. La quantitat varia en funció de l’edat, perquè va canviant a mesura que creixem. En pes, representa uns dos quilos i mig del nostre total, és a dir que és important. Si agaféssim només els bacteris de l’intestí, obviant els altres tipus de microorganismes i la resta del cos, i els col·loquéssim en fila un al costat de l’altre, faríem la volta a la Terra dos cops i mig.
I encara queda molt per conèixer?
Sí, encara hi ha un 10-15% de microorganismes que encara no estan filiats. No per falta de mitjans, sinó perquè tipificar-los no és fàcil. Per tant, hi ha molt potencial per descobrir i per relacionar amb la salut, que és el més important.
Com es configura la microbiota al llarg de la vida?
Fins al 2012 es creia que l’úter matern era estèril i que la microbiota de la mare no es transferia al fetus, però ara ja sabem que la microbiota passa al bebè per la placenta. Per tant, el que faci l’embarassada influirà en la seva microbiota i la del seu fill. Després, la microbiota de cadascú es configura pel tipus de naixement. El bebè que neix per via vaginal agafarà tots els bacteris del canal del part, on n’hi ha de molt positius, com ara els lactobacils, mentre que els de cesària s’enduran els de la pell, que no són tan bons.
A partir d’aquí, l’alimentació hi té un paper important, no?
Correcte, començant pel tipus de lactància. És important perquè la llet materna té molts bifidobacteris que a l’artificial no hi són. A partir dels tres o quatre anys de vida, ja tenim una microbiota estable i el que la modificarà serà el que fem nosaltres amb la nostra vida. El tipus d’alimentació hi influirà, però també la gestió de l’estrès, l’exercici físic que fem, les relacions socials que establim. Tot això hi tindrà a veure. Si partim d’una bona base i després la cuidem, les coses aniran bé. El problema arriba quan naixem amb una mala microbiota i no fem gaire per cuidar-la.
Com podem cuidar o millorar la microbiota?
Hi ha diferents pilars i la sort és que en podem ser molt protagonistes i fer que estem millor des d’un punt de vista de la salut. La clau principal és l’alimentació. Hi ha estudis recents que diuen que les dietes més saludables, com ara la mediterrània, ens garanteixen que la nostra microbiota estarà bé. Compleix els requisits de qualitat i diversitat de bacteris. Evitar greixos, alcohol, processats, sucres i farines ens ajudarà. Sembla obvi, però no tothom ho fa i és més econòmic i més ràpid menjar pitjor.
I més enllà de la dieta?
Un altre pilar important és l’exercici. Hi ha estudis que diuen que l’exercici regular, quatre cops a la setmana uns trenta minuts al dia, ajuda a oxigenar el nostre cos i també els seus bacteris. No cal que sigui molt intens, amb caminar n’hi ha prou, segons s’ha evidenciat a nivell científic. I la gestió de l’estrès també és important. No cal que sigui laboral necessàriament. Ara, amb la pandèmia i els canvis viscuts, també pot fer que la microbiota s’alteri.
En el llibre explica els beneficis del ‘mindfulness’…
És la disciplina que ha generat més evidència científica i que posa el focus en la respiració. Les femtes dels meditadors de llarg temps són diferents i la seva microbiota és molt bona. És el que té més evidència, però no vol dir que funcioni per a tothom. Si algú altre es pot desestressar ballant, endavant! Tot el que ajudi a treure tensió ajudarà a millorar la microbiota.
I fer vida social també és important?
I tant! Els humans, i aquí encara més, som molt de relacionar-nos, fer vida social, compartir i abraçar-nos. Si ens treuen això, afecta les emocions i això, el nostre cos i la microbiota. Hi ha un estudi molt rigorós i curiós que va donar resultats significatius en aquest sentit. Es va convidar un grup de persones a una festa on ningú no es coneixia. Abans d’entrar es va mesurar la microbiota i el to del nervi vague, que comentàvem abans i que connecta la microbiota intestinal amb el cervell. Després de la festa es van tornar a mesurar aquest paràmetres i es va fer una enquesta sobre com havia anat la festa: si havien conegut gent, com s’ho havien passat, si s’havien sentit aïllats, etcètera. Amb els resultats a la mà, es va correlacionar que qui s’havia relacionat, havia fet noves coneixences i havia estat més còmode tenia millor to del nervi vague que els que s’havien relacionat poc o gens. Això té molta importància des del punt de vista neuroquímic.
En el llibre també parla de la permeabilitat intestinal, que no és un concepte tan conegut com la microbiota. Per què és important?
Per la meva experiència, modular la microbiota ha d’anar associat a estudiar la permeabilitat, perquè moltes vegades els tractaments de microbiota fracassen perquè no es té en con sideració la permeabilitat. La microbiota és com un òrgan més del cos humà, però s’assenta sobre la paret intestinal, que està formada per una mena de totxanes que son les cèl·lules intestinals que absorbeixen i digereixen els aliments i recoberta per dues capes de moc intestinal. Si aquesta paret, que ha de tenir un punt de porositat, ho és excessivament hi ha substàncies que s’haurien de quedar a l’intestí que passen a la sang i que poden generar malalties cutànies, articulars, etc.
Si la microbiota és com un òrgan, se’n podran fer trasplantaments?
Se n’estan fent, se’n diu trasplantament fecal. És un tema complicat perquè, en ser material genètic, a l’Estat només està permès legalment en cas de malaltia per Clostridium difficile, un bacteri que causa unes diarrees molt importants en persones que han pres molts antibiòtics. És una malaltia important i, si la resta de tractaments no funcionen, es fa el trasplantament fecal. En aquests casos, és molt important controlar que el donant no tingui cap malaltia, perquè, hi insisteixo, es trasplanta material genètic. De fet, s’ha vist que aquests trasplantaments salven vides, però en alguns casos també s’ha desenvolupat obesitat, diabetis o hipertensió. Encara no hi ha prou pacients i estudis per valorar-ne a fons els efectes secundaris i fer-ho de manera regulada. A banda, com que és fàcil de fer perquè no cal obrir els pacients, hi ha llocs on s’està assajant en nens amb trastorn de l’espectre autista.
Tot un món per descobrir…
I tant, i amb molt de futur. Així com anys enrere es va posar de moda que quan naixia un bebè es preservava el cordó umbilical per tenir cèl·lules mare, ara hi ha empreses i estudis científics que es dediquen a fer de bancs de microbiota. N’agafen mostres als 3 o 4 anys, quan ja està formada, per poder intervenir amb la microbiota de la pròpia persona si més endavant fa falta perquè es deteriora.
Perquè ho fa…
És clar, a mesura que complim anys, encara que fem les coses bé, el mateix envelliment la deteriora. Igual que les cèl·lules ens fan tenir cabells blancs o arrugues. Per exemple, perdem els Lactobacillus, que s’encarreguen de la digestió de la llet, i per això quan ens fem grans és més habitual tolerar-la pitjor.
A la seva consulta ha vist molts casos de gent que ha millorat molt la qualitat de vida.
Sí. Jo m’hi dedico i ho he estudiat molt, però ha de quedar clar que tampoc no ho cura tot. De vegades em ve gent amb una tendinitis i sense cap símptoma intestinal, i no és això. És cert, però, que cada cop més estudis associen algunes malalties amb alteracions específiques de la microbiota. Tinc pacients amb artritis reumatoide important i amb tractaments immunosupressors agressius que, modulant la microbiota, sovint milloren els símptomes articulars i han de prendre menys medicació. Per tant, sí que es pot millorar la qualitat de vida.
Cap a on deriva ara la investigació? Què investiga, vostè, ara?
Hi ha molta diversitat. Ara participo en un estudi amb nens amb trastorn de l’espectre autista i s’hi veu una certa alteració de la microbiota, però no està clar què és primer, si una cosa o l’altra. Jo diria que ve primer el trastorn i després, la modificació de la microbiota. En tot cas, amb probiòtics i tractant la permeabilitat de l’intestí han aconseguit millores. També hi ha estudis sobre el Parkinson, que hi pot estar molt relacionat. Segons un estudi recent, el Parkinson comença inicialment a intestí, perquè aquelles neurones que dèiem acumulen la mateixa substància que després es troba a les neurones cerebrals dels malalts de Parkinson. I són proteïnes més antigues, les de l’intestí. De fet, abans de la malaltia neurològica, molts afectats ja tenien una sèrie de problemes digestius.
Recomana l’ús de probiòtics?
Els probiòtics són bacteris vius que tenen un nom i dos cognoms. Són un complement alimentari, no un fàrmac. N’hi ha milers i no tots els que s’han comercialitzat tenen evidència científica al darrere. Ho dic perquè un tipus, el Lactobacillus plantarum PS 128, ha mostrat eficàcia en autisme amb un bon assaig al darrere. Però una altra empresa pot fer el Lactobacillus plantarum amb un altre número, que es ven com el mateix però no ho és, ni té l’evidència científica. Cal que els probiòtics els recomani algú que en sàpiga, perquè unes petites variacions poden provocar un efecte contrari.
Toca tots els pals
Silvia Gómez Senent és especialista en el sistema digestiu i fa atenció clínica a l’hospital La Paz de Madrid. Ha estat reconeguda com a experta en nutrició i immunonutrició de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir i també lidera la unitat de gastroenterologia integral de la clínica d’especialitats mèdiques Hbn39. La seva tasca professional ha girat sempre al voltant de la malaltia inflamatòria intestinal i els trastorns funcionals digestius. També fa activitat de recerca participant en diversos projectes d’investigació sobre la microbiota i la permeabilitat intestinal, activitat que compagina amb la docència en dues universitats de Madrid i una de Vitòria.
