YAMAS – NIYAMAS

 

Dins de la tradició del ioga, els Yamas i Niyamas són els valors que han de precedir tot treball en el món del ioga. En la nostra tradició serien els processos interns i externs que tot ésser humà fa per a poder viure en  bona convivència, harmonia i equilibri, tant amb ell mateix, com amb els altres.
 
Yamas i Niyamas en la pràctica, donen més profunditat al treball i major  coneixement dels diferents nivells de consciència que som, com si fóssim un gran puzle fet a peces i el fer el treball de Yamas i Niyamas t’ajuda a conèixer totes aquestes peces, una per una, a aprofundir en elles, donant-nos un reconeixement profund i actual de tot el nostre gran puzle, o com si d’un gran mapa es tractés. Així ens anem reconeixent fins a obrir-nos del tot al nostre “gran mapa personal”.

Yamas, el seu significat

 
 
Yamas són els valors bàsics per a una bona convivència amb tot el nostre entorn. És comptar amb l’altre per a aconseguir l’harmonia i l’equilibri en les nostres vides. És adonar-nos que vivim i convivim envoltats d’altres persones,  naturalesa, animals…. Saber cuidar tot aquest contingut que ens envolta i donar-los una connotació sagrada. És tenir com a actitud gestos en la quotidianitat que se surtin del normal, donant-los la importància i el valor real que té tot aquest contingut. Aquests són els Yamas.
Els sintetitzarem en 5 Yamas:
 
Yamas – Ètica Social
 
Yama asteya (No robar)
Reconèixer el propi espai vital i, alhora, respectar l’espai dels altres.
Asteya és enfocar la vida material cap a un camí i ser capaços de transitar-lo. Camí que ens pugui aportar base, arrel, estructura i qualitat de vida en el que puguem necessitar, des dels aspectes més materials fins i tot en els  aspectes profunds de revisió de les nostres arrels familiars, genètica i energies relacionades amb els espais, tant físics, com psíquics, emocionals o espirituals.
 
Yama brahmacharia (Domini dels sentits)
Equilibri entre les nostres diferents energies, és el poder especificar les diferents energies de les quals estem fets. Brahmacharia és posar consciència en cada estat diferent de la pròpia energia, i saber diferenciar-los: no és la mateixa energia la sexual, que l’energia amorosa incondicional, o l’energia
que necessitem per a moure’ns físicament, o l’energia que necessitem per a pensar, reflexionar … El reconèixer-les i saber-les gestionar ens aporta una gran claredat i una gran simplificació en les nostres vides.
És també conèixer la gran energia emanadora de tota la creació. Energia que està disponible i que podem utilitzar coherentment, i així poder viure des d’aquesta font inesgotable de vida.
 
Yama Aparigraha (No acaparar)
Desagafo, obertura al no conegut, és el viure des de la soltesa (deixar anar, deixar anar el conegut i obrir-nos al que hi ha per conèixer …). Aparigraha és també el poder deixar-nos en mans d’una força major, com pot ser la intuïció, la inspiració. És aquesta percepció que, quan està en nosaltres, sabem que no hi ha possibilitat d’errar, que sap més del que podem saber nosaltres. Ser capaços de “rendir-nos” i oferir-nos a ser conduïts i guiats per aquesta energia. Això també és aparigraha.
 
Yama Ahimsa (No violència)
És la capacitat de fer el bé, sense violència. És l’energia ja guiada i canalitzada per a poder dirigir-la cap a un horitzó clar i concís. És trobar l’equilibri entre la força vital impulsiva i incontrolable i el procés que hàgim pogut haver fet perquè aquesta energia tingui una bona fi. Una acció ja encaminada cap a horitzons concrets, sans i eficients.
Ahimsa és trobar solució des del nostre pensament reflexiu, i utilitzar-la per a trobar coherència, servei, poder i resolució cap a tot el que signifiqui acció, tant a nivells molt bàsics, com molt profunds.
 
Yama Satya (Veritat)
Unió de pensament i paraula, parlar, comunicar des del que és autèntic, no des de la xerrameca o des de la influència del que ens envolta a vegades, des del buscar sentit a la nostra expressió, parlada i callada, perquè no és només comunicar des de la paraula emisiva, sinó també des del silenci creatiu i receptor de tot el que m’embolica, exterior i interiorment. Valorar l’equilibri entre el silenci i la paraula.

Niyamas, el seu significat

 

Niyamas, bàsicament també són 5, i ens ajuden a trobar la nostra essència, els valors que necessitem per a trobar-nos a nosaltres mateixos, per a saber desenvolupar-nos com a éssers humans i espirituals alhora. Per a tenir com a aprenentatge el saber-nos posseïdors d’un gran potencial d’amor,
energia i saviesa i poder desenvolupar-ho, i actualitzar-ho en el dia a dia.
 
Niyama Tapes (Austeritat: coherència entre pensament i acció)
Constància, voluntat, no deixar-se portar per la inèrcia de les coses. Tenir embranzida per a en un moment necessari, saber sobrepassar un límit. Tapes ens aporta jovialitat, joventut en el sentit de tenir la força necessària per a fer el que volem fer.Tapes és energia en moviment, força creadora materialitzada, disponible per a tot el que necessitem. És tenir en disponibilitat vida en acció.
 
Niyama swadhyaya (Autoobservació: estudi d’un mateix)
Interiorització, cerca del propi jo. A partir de la màxima que diu: “el veritable afecte comença per un mateix” . Estudi d’un mateix, partir d’un treball de reconeixement i valorar el món interior. Obrir-nos a nosaltres mateixos. Revisar el nostre món interior i exterior, fins que es puguin fondre i unificar, i es pugui viure l’experiència de ioga, que significa unió, unió de contraris, d’oposats, integració de tots els diferents nivells de  consciència.
 
Niyama Saucha (Neteja)
Neteja, cura conscient del cos físic, netejar-lo tant des de l’exterior( pràctica de asanas, neteja personal etc.) I també neteja des de l’interior, pranayamas, kriyas, visualitzacions, alimentació depurativa,etc.
Cura conscient de com pensem i sentim, cuidar el nostre pensament i les nostres emocions.
 
Niyama Samtosha (Satisfacció)
Alegria incondicional, sentir-se a gust amb la realitat que ens toqui viure, no com una acceptació passiva, sinó com una atenció activa on poso la meva energia en allò que soc. Felicitat que no ve dels impulsos de l’exterior, és felicitat interna, procedeix de la mateixa font d’Amor incondicional que som.
 
Niyama Iswara-Pranidhana (Lliurament)
El seu significat és el lliurament cap al transpersonal. És l’oferiment de nosaltres mateixos a la força Creadora. Lliurar-se a la Saviesa de la incertesa, sabent que estem connectats amb una font d’Amor, que ens proveeix de tot el necessari, de tot el que podem necessitar a tot nivell de consciència, arriscar-nos a confiar a saber que el sentit profund de la vida és descobrir que som espurnes de llum divina, o pols d’estrelles com diuen els científics, que pertanyem tant a la mare terra com al pare cel-univers.

Assanes – Postures de Ioga

Assana és una postura en la qual intervenen els alineaments, l’actitud, l’atenció, l’energia, la voluntat i el dinamisme.

Quant a l’estructura corporal, en les assanes intervenen dos tipus de músculs:

  • Els estriats, vermells, que tenen la funció d’estirament i tonificació. Són els responsables de mantenir l’espai en les articulacions perquè puguin treballar bé i mantenir-nos en salut articular.
  • Els músculs llisos: incidim en ells per a relaxar-los i vitalitzar els mateixos. Aquests múscul estan més en contacte amb els òrgans interns, com són l’estómac, fetge, melsa, intestí, etc.

Les postures de ioga tenen un ritme, dinamisme i un ordre d’execució. En realitzar les postures, es desperta una intel·ligència somàtica. Es mobilitza el teixit connectiu del cos, les fàscies, que ens permeten treure i dissoldre part de l’estrès emocional emmagatzemat en els teixits.

El dinamisme en la sessió de ioga ajuda que la nostra ment no divagui, que la inèrcia del cos no ens atrapi i ens faci vagues. El cos per si mateix té molta inèrcia, és la ment la que envia sobre el cos.

La pràctica de les assanes, la seva seqüència i durada en les postures té un efecte físic, emocional i mental. Estimula la nostra voluntat i permet que el còrtex prefrontal prengui les regnes de la nostra vida. Un cert dinamisme en la pràctica de les assanes ens permet tenir l’atenció desperta. L’esforç i la voluntat fan que puguem estimular-nos, dissoldre tensions acumulades i
equilibrar-nos, per a anar més enllà del que pensem que són les nostres possibilitats.

Una dimensió potser poc explicada en la pràctica del ioga és l’atenció i el sentit propioceptiu.

En els primers 7 anys de vida es forma el sistema sensorial, que ens permet tenir consciència de nosaltres mateixos i del nostre entorn per mitjà dels sentits. El sentit propioceptiu és el que ens fa dir “estic bé, em sento bé”, podríem dir el sisè sentit. La consciència propioceptiva ens fa estar més atents per a reconèixer quines conductes, fets, emocions, etc, ens interessa mantenir i quins no.

En les postures de ioga, el treball de posar l’atenció és habitual, té un gran benefici en el nostre equilibri psicofísic. Quan podem dirigir l’atenció comencem a experimentar la llibertat interna. Podem canviar voluntàriament la nostra percepció del que està succeint. Un entrenament que podem utilitzar en la vida diària.

En la sessió de les assanes l’atenció la podem focalitzar en diferents  parts del cos: com respirem, com canvia la nostra experiència segons la postura que fem, com es dissolen les nostres preocupacions, etc.

Treballem l’atenció focalitzada mentre mantenim una atenció difusa, més centrada en l’entorn. L’atenció ens permet revelar l’energia que està en els músculs, òrgans, txakres. Ens fem amics del cos, l’aspecte més dens, i de la ment, aspecte més volàtil.

Així doncs les assanes i la disciplina del Ioga en conjunt, ajuden al fet que el
binomi cos-ment es mantingui integrat i poder viure, així, la pau i l’alegria del nostre Ésser.

La respiració calmada és imprescindible en les postures. En realitzar les postures de ioga, podem distingir entre esforç i tensió. L’esforç és energia dirigida en una direcció. Llavors hi ha una expansió de la consciència des de l’aspecte més somàtic a la claredat mental i calma interior.

Quan hi ha tensió en les postures, també hi ha tensió en la ment, la respiració és superficial, l’atenció perd capacitat d’amplitud i augmenta la dispersió. Necessitem donar una pinzellada a l’actitud. Quino, l’autor del còmic de Mafalda diu en una vinyeta “L’ideal seria tenir el cor al cap i el cervell en el pit. Així pensaríem amb amor i estimaríem amb saviesa”.

Les assanes són com Mudras, gestos amb significat, indiquen un tipus d’energia i un tipus de vivència. La ment i el cor han de fer-se presents en les assanes.

Moltes assanes tenen noms que representen animals i actituds personals. Per exemple:Virabadrasana I: El guerrer ens convida a la valentia, a superar les dificultats amb voluntat. És una postura que et retorna l’optimisme. En realitzar la *Asana amb aquesta actitud, el benefici va molt més allà de l’aspecte físic, energètic i mental. Si, en canvi, realitzem Halasana, l’actitud és completament diferent. És una invitació a la interiorització. La postura ens ajuda a un canvi d’estat mental. Cos i ment són un continu de consciència: el que els ioguis ja coneixien ara ho reconeix la ciència.

En acabar la pràctica de les assanes es fa sempre Savasanna, postura del mort. “Aquell que posa tots els sentits cap al seu interior, en repòs i se submergeix en un univers de quietud, consciència i benestar”. En la relaxació es recull el que s’ha sembrat en la sessió.Després de la sessió de Ioga, és un bon moment per a fer la pràctica meditativa i reposar en el nostre Ésser, que no té paraules, que és pura vivència de la Vida en majúscules.

El Ioga és una filosofia de vida, una disciplina per a viure millor. Cal practicar-ho amb professors de ioga que estiguin compromesos amb ells mateixos i transmetin l’experiència que viuen.

La nostra cultura és molt visual i això ens pot fer confondre, en veure o fer postures aparentment perfectes sense experimentar el treball d’atenció i actitud en la postura. Les assanes, ens donen la força, el relax, l’atenció i la comprensió que ens acompanya mentre tenim un cos físic.

En Ioga considerem el cos com a element tamàsic, mogut per la inèrcia. Si la ment no li ordena o suggereix alguna cosa, el cos no es mou. La ment, en canvi, per la seva naturalesa, és inquieta, rajàsica, diem en Ioga. Quan la ment penetra el cos, aquest es posa al servei de la ment i és un bon company de camí. La ment, en penetrar en el cos, es reconeix, es fa pràctica, es tranquil·litza i recupera la seva dimensió de saviesa.

L’aspecte tamàsic i rajàsic es complementen amb la part lluminosa sàttvica. La claredat, la confiança profunda en la vida, la pau fruit d’estar en contacte amb la part més genuïna de nosaltres mateixos, allí on el cor i la ment parlen el mateix llenguatge.

Les assanes dissolen les tensions acumulades en els músculs, teixits connectius, òrgans, glàndules, etc. El sistema energètic dels txakres harmonitza i vivifica, l’estat mental s’aclareix i l’atenció es manté desperta i relaxada.

Però el Ioga no és només moure el cos o buscar una salut psicofísica. És l’actitud, fruit de Yama i Niyama, el Coneixement del Real en nosaltres, i viure en el present el que fa que el Ioga tingui el seu efecte en el nostre Ésser. En Ioga sabem que no som un cos, el coneixem, per a estimular l’energia vital. És un camí d’autoconeixement, de llibertat mental i de realització espiritual. Entrem dins de nosaltres, apaguem l’activitat dels sentits i mantenim l’actitud de presència, Ser, Aquí, Ara.

Pranayama – Respiració en el Ioga

La respiració està constantment present en la nostra vida. Venim al món amb una inspiració i sortim de l’amb una exhalació.
 
La respiració ens omple d’energia. Contribueix a l’oxigenació de la sang, teixits, òrgans … És present en el metabolisme del nostre organisme.  Estableix permanentment un vincle entre l’exterior i la nostra vida psíquica.
 
El ritme de la respiració està en constant canvi adequant-se al mitjà, a la nostra activitat i altres processos interns com a emocions, estrès, estats d’ànim, etc.
 
Si estem atents als canvis de la nostra respiració ens adonarem que està havent-hi un canvi mental i emocional.
 
Quan la respiració canvia el seu ritme en resposta a emocions, pensaments i estats estressants, augmenten els nivells d’àcid làctic, adrenalina, cortisol …. en sang, els quals al seu torn estan mantenint aquests mateixos estats que els han generat.
 
La funció respiratòria és l’única del sistema vegetatiu que obeeix a voluntat, d’aquí la importància de tornar a un patró de respiració rítmic i tranquil per a equilibrar les nostres emocions i la ment, i alliberar aquestes *sustáncias en la sang que ens deixen atrapats en un determinat estat.
 
Prana significa alè, respiració, vida, vitalitat, energia o força.
 
Ayama significa allargament, extensió, eixamplament, longitud, amplitud, regulacions, prolongació, contenció o control de la respiració.
 
Prana és l’energia que impregna l’univers a tots els nivells. És energia física, mental, intel·lectual, sexual, espiritual, còsmica. Tota energia vibrant és Prana. Ex. energies físiques com: calor, llum, gravetat, magnetisme, electricitat.
Prana és l’energia oculta o potencial en tots els éssers i que ve alliberada en grau suprem en moments de perill. És el motor primari de tota activitat.
És l’energia que crea protegeix i destrueix. El vigor, la potència, la vitalitat, la vida i l’esperit són formes de prana.
 
Pranayama, no és una mera respiració habitual i automàtica per a mantenir-nos amb vida. És l’entrada i sortida controlada de la respiració en una postura fermament establerta. El pranayama permet nodrir de prana el cervell i l’organisme, afavorint l’equilibri dels nervis, el bon funcionament de les funcions cerebrals, la claredat i calma de la ment i l’equilibri de les emocions.
 
Altres beneficis:
 
  • Augmenta la capacitat pulmonar.
  • Eixampla la caixa toràcica.
  • Fa que l’aparell respiratori funcioni de manera òptima.
  • Millora el sistema circulatori, la qual cosa afavoreix els processos de digestions i eliminació.
 
El Pranayama és el cor del Ioga.
Extret de “Llum sobre el Pranayama” B.K.S. Iyengar.

Pratyahara – Abstracció dels sentits

 

La vida quotidiana estimula els sentits cap a l’exterior, gràcies a ells tenim interacció amb el món que ens envolta, coneixem l’entorn, tenim una vida comunicativa amb els altres i no ens sentim aïllats.

Els sentits ens donen una informació que ens permet aprendre a viure com a
persones en equilibri, poder créixer sanament i socialment. Quan pretenem equilibrar la nostra vida cap al món amb un coneixement interior,
necessitem desenvolupar la introspecció, espai meditatiu. Un aprenentatge que el ioga li dona molta importància per a l’equilibri psíquic-mental i espiritual de la persona.

El procés de saber interioritzar els 5 sentits i experimentar un món en el nostre interior se’n diu Pratyahara. Els sentits del tacte, oïda, gust, olfacte i vista, els donem un gir de 180 graus perquè aprenguin a mirar i experimentar cap a l’interior de nosaltres mateixos, i així reconèixer la nostra riquesa i experiència interna.

Aquest aprenentatge ens ajuda a equilibrar la balança d’activitat–descans en la nostra vida. Quan els nostres sentits, estan receptius a l’acció-reacció del nostre món quotidià, creguem impressions i records, que ens influencien en la manera d’actuar, pensar i sentir.

Amb l’ensinistrament de pratyahara, aprenem a Estar. Els nostres sentits es mouen en un espai d’activitats externes-internes mantenint un equilibri en el nostre Ésser. El resultat és una experiència en el món molt més completa i més integradora.

Aquest aprenentatge es pot dur a terme en els moments on es practiqui el silenci, el recolliment, la consciència cap a l’interior. També en la pràctica de les *assanas podem exercitar Pratyahara, quan entre postura i postura fem un espai d’escolta i “sentim” la postura, la interioritzem. Hi ha tècniques específiques en ioga per a exercitar Pratyahara com el Yoni Mudra que equilibra el sistema nerviós per mitjà de tocar les terminacions del nervi
trigemin.

El Yoni mudra
És un gest que permet a una persona aconseguir separar-se del caos del món exterior existent. Per mitjà d’abstracció dels sentits.

Yoni significa úter o matriu i aquest gest és nomenat el Yoni Mudra, perquè la persona que el practica regularment no té contacte amb el món exterior, Com un bebè en l’úter matern.

Els ioguis en practicar aquest mudra visualitzen tots els seus txakres. També estan en sintonia amb els seus sons interns. Les escriptures afirmen que després de practicar el yoni mudra, les persones destres escoltaran els sons interns en la seva orella dreta i la gent esquerrans escoltaran els sons en l’oïda esquerra.

Passos per a practicar el Yoni Mudra

  • Cobrir les orelles de manera segura amb els polzes.
  • Col·locar els dits índexs en els ulls, cobrint-los.
  • Utilitza els dos dits mitjans per a posar-los sota els orificis nasals.
  • Toca els llavis amb el dit anul·lar just per sobre del llavi superior i el dit petit sota el llavi inferior.
  • Inhala i exhala lentament.

Beneficis

Alguns dels beneficis de salut de yoni mudra inclou:

  • Alleuja l’estrès.
  • Relaxa i rejoveneix la ment.
  • Estabilitza el sistema nerviós, l’estar en contacte amb les terminacions del nervi trigemin.
  • Manteniment d’un estat de claredat mental i relaxació.
  • Aconsegueix la tranquil·litat mental i el desenvolupament espiritual.

Dharana – Capacitat d’atenció i concentració

 

Dharana: Concentració estable i còmoda. És la qualitat de fixar la ment en un punt. Té el sentit d’enfocar-se alguna cosa i mantenir-lo. Pot ser un objecte, situació, persona, etc. És imprescindible l’abstracció dels sentits.
 
L’aprenentatge s’aconsegueix gradualment. Des del Ioga diem que, “és un treball per a tota la vida enfortir la nostra ment”, aconseguint així serenitat i comprensió. S’experimenta la Presència de ser aquí i ara. La pràctica i la tècnica juntament amb una actitud adequada ajuda a fer callar la ment i a fer-nos la vida més fàcil.
 
És un procés on apareix un -Observador- que mira tota activitat mental i sensorial. Potència la qualitat de l’atenció, augmenta la capacitat de relativitzar tots els continguts mentals.
 
Aquest “gran ull interior” que mira i no s’implica en el que ves i sent, és Dharana.

Dhyana – Meditació

La meditació és un espai per a poder detenir-se i adonar-se del que està passant en el nostre interior.
 
Una vegada pareixis pots observar en quina actitud vius el que estàs vivint, i et permet prendre decisions respecte a moltes coses. És simplement l’exercici de ser present, observant sense judicis.
 
La meditació ens permet obrir l’espai necessari per a veure amb major claredat. Com estàs molt més serè, i estàs més centrat, les idees flueixen.
 
Meditar és parar, per a actuar, i no deixar-se portar per la inèrcia de la vida. La meditació crea un ferm eix des d’on ens obrim a les dimensions socials i transcendents.
 
Gran part dels trastorns emocionals i físics són alimentats, fins i tot produïts per l’estrès i l’ansietat. Regalar-nos uns minuts de calma al dia practicant meditació, ens ajuda a superar-los.
 
Aquesta càrrega està dipositada en els nostres pensaments en forma de creences i prejudicis, en les nostres emocions com a afeccions i pors, i en el nostre cos físic, com a bloquejos i disfuncions.
 
Tots aquests equilibris estan interrelacionats. La pràctica de la meditació ens ajuda a ser conscients en aquests processos interns. Simplement
observem el que ens ocorre interiorment, sense respondre, sense aplicar solucions preconcebudes, obrint una porta, descorre el vel que ens separa de “estar bé” sentir com realment som.
 
Això té un efecte curatiu, alliberador, en la nostra vida. Ens fa sentir i relacionar millor amb nosaltres mateixos i amb els nostres companys de viatge en la vida. Per a això necessitem quietud i silenci en la nostra ment.
 
No hi ha objectius. Només som un ésser que respira, res més. No volem res, no busquem res. Recorda: “Arriba sense avisar, arriba sense buscar-ho.” A mesura que avancis en la teva pràctica veus observant els intervals entre inspiració i espiració. Els silencis entre pensament i pensament. La calma entre tensions. Una presència tranquil·la que creix i creix sense que tu facis res, res més a respirar. Aquesta és la porta, deixa que s’obri. No tens res a perdre, no hi ha res a témer. Tot està bé.
 
La meditació col·lectiva és un castell que protegeix a tot aspirant, tant al novençà com al veterà. La meditació col·lectiva intensifica l’energia de cada membre del grup, mitjançant l’invisible intercanvi vibratori del magnetisme col·lectiu.
 
Resultats:
No es busquen, es troben a conseqüència d’un pràctica. El resultat no és imaginatiu sinó existencial, de pau i profunda alegria que inunda el cor.
 
No cal ser impacient, perquè no hem après encara a tenir l’hàbit de meditació. La regularitat en la pràctica ens portaran a viure el present aquí i ara.
 
“En la silenciosa quietud de la ment sorgeix el que és eterna bellesa. Arriba sense avisar, arriba sense buscar-ho. Sense l’enrenou del reconeixement “. (J. Krishnamurti)
 
Durant la meditació deixem de posar l’atenció en les sensacions que produeixen els sentits i ens concentrem a l’interior. Fem un espai per al silenci. El resultat és una experiència de pau, amor, alegria en el cor i una serenitat en el viure.
 

Tècnica

Preparació:
 
  • Lloc: Tranquil sense soroll. Agafar l’hàbit de fer-lo sempre en el mateix lloc, així es crea una energia que afavoreix la meditació.
  • Exercicis preliminars: És bo fer algun exercici físic o *asanas per a treure tensió en el cos i posar-lo apte per a la meditació. També quan puguis és bo banyar-te abans.
  • Postura:
    • Assegut en una cadira, que els peus toquin el sòl o si és còmode per a tu pots fer-lo assegut sobre un coixí en el sòl, amb les cames plegades.
    • Columna recta, pit fora, espatlles enrere, barbeta endins, les mans descansen sobre les cuixes prop del tronc, abdomen relaxat i cap a dintre.
    • Ulls tancats dolçament.
  • Respiració: És bo fer un exercici de respiració que ens ajudi a oxigenar, a eliminar tensió i aquietar la ment. Inspira comptant de 5 a 15 o el que puguis. Reptin comptant el mateix temps. Saques l’aire en el mateix temps de la inspiració. Repetir de 6 a 8 vegades. En acabar, deixar que la respiració es relaxi, que es torni profunda, silenciosa i calmada.
  • Actitud: És una actitud de reverència a l’infinit, a l’espurna de vida que hi ha dins el nostre inalterable i sempre nova. És viure el present, aquí i ara.
  • Atenció:
    • Atenció enfocada en la respiració. Ulls tancats enfocats en el centre del front.
    • Observem la respiració sense forçar-la. Gradualment percebem diferent la respiració.
    • Som observadors dels pensaments, de les sensacions sense implicar-nos.
    • La ment es va aquietant en la respiració. Ens adonem que som d’una naturalesa espiritual. Després d’un mínim de 15 minuts passem a la percepció.
  • Percepció:
    • Deixar-nos fluir. Escoltem la Presència en nosaltres. La pau i fruïció seran progressives.
    • Pots apaivagar el moviment dels teus pensaments?
    • La meditació i la disciplina mental poden canviar la manera de treballar del cervell. Així ho han comprovat els investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison (els EUA) que des de 1992 realitzen un estudi en col·laboració amb l’actual Dalai Lama i altres monjos budistes molt experimentats en l’art de la meditació.

Kriyas externs

IOGA és una ciència mil·lenària que ofereix eines pràctiques per a la salut, el benestar i el desenvolupament del potencial humà.
 
El Hatha ioga ofereix mitjans per a cuidar tant de la salut cel·lular com de la salut de l’ésser. Perquè una cèl·lula viva en salut, ha de tenir accés als nutrients necessaris, i alhora ha de poder eliminar fàcilment les toxines que genera el metabolisme cel·lular.
 
El cos físic està separat de l’entorn per la pell a nivell extern i per les mucoses a nivell intern en contacte amb l’aire que respirem mucosa nasal i pulmonar, i la mucosa digestiva en contacte amb els aliments, fàrmacs i substàncies que ingerim.
 
La ciència ioga ofereix Kriyas externs per a mantenir la salut i alhora afavorir l’eliminació de toxines:
 
  • Mucosa nasal: JALA Neti
  • Mucosa estomacal: KUNJALA
  • Mucosa digestiva: Shaka PRAKSHALAMA

Jala Neti

 

És un dels Kriya (rentades) més eficients i senzills que ens presenta el ioga.

LA LOTA
 
Utilitzem per a l’Hala neti una “lota”. És un recipient de mig litre de capacitat amb una sortida que acaba en una canella estreta, de manera que es pugui introduir en l’orifici del nas.
 
La lota s’omple d’aigua tèbia i es dilueix en ella una cullaradeta de sal marina. Ja sabem que en refinar-la perd el Iode i altres minerals. La proporció és la mateixa que la del sèrum fisiològic, una dissolució del 9/1000 de Clorur Sòdic en aigua: la mateixa concentració osmòtica que el plasma sanguini.
 
L’aigua ha de ser tèbia perquè es desprenguin millor les mucositats del nas. Pot utilitzar-se excepcionalment aigua freda (natural). Llavors, l’Hala Neti té més efectes de tonificar i enfortir els nervis i els gots  sanguinis del nas.

Com es fa?

  1. Prengui la lota amb una mà i inclini una mica el tronc cap endavant.
  2. Introdueixi la canella de la lota per una fossa nasal que quedarà ben tapada, obri la boca i giri el cap, i per pressió natural l’aigua circularà lliurement pel nas i sortirà per l’altre orifici.
  3. Mentre fem l’Hala Neti obrim la boca per a respirar i per a evitar el pas d’aigua a la gola. Pot ser que tinguem la fossa nasal molt tapada i l’aigua no circuli. Es poden fer moltes coses per a destapar momentàniament l’orifici. Una molt senzilla és tombar-se de costat en el sòl de manera que quedi a dalt l’orifici tapat. Al cap d’uns minuts es descongestionarà i podrem fer l’Hala Neti.

Quan es fa ?

Com totes les tècniques ioguis, no es tracta d’una medicina ocasional, sinó que essencialment és preventiva i dona fortalesa si es fa regularment.

El ritme és una lliçó de la naturalesa que cal aplicar també en els Kriya. Per tant, és poc, encara que pot ajudar, utilitzar l’Hala Neti només quan estàs constipat o tens el nas molt tapat o bruta. Per a descobrir el real efecte del Jala Neti hi ha un ritme a respectar. Per la seva senzillesa d’execució, pot fer-se una vegada al dia o cada dos dies. Pot ser abans d’una sessió de assanes, o del pranayama, o a penes en aixecar-nos, abans de fer la meditació.

Sobre la respiració
Ja sabem que hem de respirar pel nas, perquè fa de filtre i adequa l’aire a la temperatura i humitat necessàries per a l’entrada en els pulmons. Si respirem per la boca perdem aquest procés.

Amb Jala Neti netegem i preparem la mucosa del nas que té la funció de donar humitat a l’aire, i també fer de filtre; amb això es milloren les condicions d’entrada d’aire cap a la tràquea i pulmons, i en conseqüència tot el procés de respiració.

Gràcies a aquesta neteja de mucositats, així com de l’efecte antisèptic de l’aigua salada, alleugerim malalties com la sinusitis, els refredats, etc …

Sobre el sistema nerviós
El pas estimulant de l’aigua sobre els nervis olfactoris i trigemin, fa que enviïn estímuls directes al còrtex cerebral, fent que les ramificacions nervioses motores-sensitives d’al voltant siguin estimulades. Aquest efecte sobre el cervell es reflecteix en el fet de la sensació fresca, del cap que se sent després de fer l’Hala Neti.

El nervi olfactori, que passa per les àrees més antigues del nostre cervell (sistema límbic) està connectat amb el sistema nerviós autònom, i fa que l’estímul ajudi a equilibrar est.

Aquest Kriya té, doncs, un efecte important sobre el cervell que és ajudar a regular el SNA, disminueix la tensió i ansietat. Amb Jala Neti destapem les fosses nasals, la qual cosa permet respirar amb més facilitat.

L’Hala Neti és, sens dubte, un gran preparatiu per a la tècnica del PRANAYAMA.

Vayu Neti
Una vegada s’ha acabat l’Hala Neti fem el Vayu Neti (neteja per aire), que és un complement necessari per a l’Hala Neti.

Consisteix a expulsar l’aire ràpidament i enèrgicament (impuls des del punt Hara), ajudant-nos d’una decidida inclinació de tronc i cap endavant, amb les mans agafades per darrere.

L’aire sortirà pels dos forats del nas al mateix temps, després ho farem sortir per un i un altre costat alternativament, la qual cosa s’aconsegueix girant el cap amb energia a un costat i un altre, movent els músculs facials del costat del nas i boca per a pressionar el forat del nas que volem tapar. D’aquesta manera les fosses nasals s’assequen i s’eliminen les mucositats que encara que puguin quedar. No és necessari utilitzar el mocador.

En acabar el Vayu Neti, redrecem la columna i estem uns instants amb els ulls tancats,enfocant la ment per a escoltar l’efecte del Kriya.

Kunjala

 

L’educació en la nostra cultura ha tingut més cura de l’aspecte extern de la persona, oblidant potser el que és més fonamental. Coneixem el cos per dins a través de llibres, però no coneixem el nostre cos.
 
Els Mestres ioguis han estat uns grans coneixedors de l’home; investigant a través de l’experiència, de la vivència personal, fins a l’origen o arrel de molts trastorns i desequilibris, usant medis naturals. Totes les tècniques de la ciència ioga aporten un major coneixement, a partir de l’experiència personal del propi cos: poder palpar el propi cos per dins, conèixer-lo i fiar-te de la teva salut.
 
KUNJALA: rentada d’estómac, compleix aquesta fi sent tota una bona mesura d’higiene i salut. El sistema digestiu i per extensió tot el plexe solar Mani-pura o mani-padma “ciutat de l’alegria o joia del lotus, centre o txakra”, clau en l’energia (shakti kundalini) d’evolució personal. Mani-pura Txakra, pot ser, i és, origen de moltes tensions, però al mateix temps el mitjà per a potenciar la salut a diferents nivells. És bastant clar que l’estómac també s’embruta i el iogui creï que cal netejar-lo degudament.

 

Com fer KUNJALA, rentat d’estómac mitjançant l’aigua:
 
  1. Preparem uns dos litres d’aigua amb dues cullerades soperes rases de sal marina.
  2. Escalfar l’aigua tèbia-calenta. Quan la tenim a punt:
  3. Còmodament asseguts es beu l’aigua salada. Seran uns vuit gots, és a dir fins que notem que l’aigua arriba cap a l’esòfag (el fet d’aixecar el cap una mica a dalt, facilita l’entrada de l’aigua; és millor no fer parades: veure els gots seguits). No hi ha més dificultat que la por o aprensions, i el desviar la ment a altres objectius farà que sigui més fàcil la mecànica.
  4. En acabar de beure tota l’aigua, cal aixecar-se i amb una mà en el baix ventre s’inclina el cos gairebé horitzontal i obrint fortament la boca es facilita de manera natural, el reflex del vòmit. (Pot ajudar a vomitar, almenys la primera vegada, el posar tres dits en la boca, tocant la llengua el més endins possible, prop de la gola).
  5. En reflex de vòmit es farà unes expulsions fàcils i seguides, per a treure els residus gàstrics. En acabar l’expulsió, esbandir-se amb aigua no salobre i DESCANSAR. S’ha fet una bona operació. La curiositat ens farà veure, sobretot les primeres vegades, que l’aigua que s’ha vomitat és groguenca i una mica espumosa. Ah! i si es creu que no s’ha expulsat tota l’aigua, NO HI HA PEGA, s’eliminarà normalment per les vies urinàries o amb la femta.
  6. La millor hora de fer-ho és al matí en dejú.
  7. I respecte a la freqüència, la primera vegada es fa el Kunjala 7 dies seguits, i després ja una vegada cada setmana o quinzenalment. Així és com ho practiquem i ensenyem. En finalitzar l’experiència, es pot fer la dieta normal, no obstant això, esperar 15-30 minuts abans del desdejuni per a experimentar millor l’efecte i descansar l’estómac.

Anatomia i fisiologia

L’estómac té forma de jota, però està en un constant moviment ondulatori (sobretot durant la digestió) que ajuda a barrejar el menjar amb els sucs gàstrics i treure l’aliment pel pílor.
 
Tan sols en persones que tenen l’estómac hipotònic (poc to muscular) i caigut, es fa molt difícil de donar sortida a l’aliment i les digestions són molt lentes i pesades.
 
La mucosa gàstrica recobreix internament les parets de l’estómac; mirada a simple vista té uns plecs i sembla llisa, però si la mirem al microscopi, veiem que la mucosa forma unes criptes (entrades profundes). En la paret d’aquestes criptes hi ha situades les glàndules que segreguen els sucs gàstrics necessaris per a la digestió. En l’estómac es formen pòsits microscòpics provinents dels aliments que omplen aquestes criptes i obstrueixen la sortida d’aquests sucs a la llum de l’estómac; per tant, dificulten i alenteixen la digestió.
 
Altres efectes
 
A més de la neteja de l’estómac i de les vies digestives altes, la pràctica del KUNJALA ajuda en moltes malalties com poden ser: l’asma, la bronquitis i altres problemes respiratoris ja que fluidifica el moc a nivell de pulmó i vies respiratòries altes, afavorint l’excreció de les mucositats.
 
Millora
  • Migranyes i maldecaps digestius.
  • Fermentacions i gasos.
  • Aptosi de l’estómac; la contracció de l’estómac reforça la musculatura
  • Descongestiona el fetge i el pàncrees
  • Distensió i vitalització del plexe solar
 
Contraindicacions
  • Nafra d’estómac
  • Hipertensió arterial
  • Problema cardíac important
  • Problema immunològic important

Shan Prakshalana

 

Neteja intestinal amb aigua salada
 
Diàriament ens netegem la pell, les dents i el cabell, però ens oblidem de la higiene de l’intestí, un òrgan que utilitzem almenys 3 vegades al dia.
 
El Shan Prakshalana, un mètode de neteja intestinal amb aigua salada a l’abast de tots.
 
Els avantatges de tenir un intestí net
 
En el llibre Com prolongar la vida? A. Bogomoletz indica que “una de les claus de la salut es troba en l’intestí” ja que l’organisme, a transformar els aliments produeix residus i toxines que ha d’eliminar.
 
A més, els tòxics produïts pel propi cos també s’eliminen a través de l’intestí, que és el sistema més important d’eliminació de què disposa el nostre organisme. D’aquí la importància de mantenir-lo net.
 
Les restes de deixalles que queden adherides durant anys en l’intestí produeixen una irritació permanent en la mucosa intestinal que pot ser l’origen de moltes patologies. Aquesta irritació permanent de la mucosa augmenta la permeabilitat intestinal i permet el pas al sistema limfàtic de molècules que d’una altra manera no passarien. Això causa la intoxicació de l’organisme, possibles al·lèrgies i intervé en l’origen de les malalties degeneratives.
 
S’ha demostrat que on més casos de càncer apareixen en l’intestí és, precisament les curvatures del còlon, lloc on, en disminuir la velocitat de les matèries circulants, hi ha més risc d’incrustació i putrefacció posterior.
 
I no sempre evacuar cada dia és sinònim d’intestí net. Hi ha persones que eliminen cada dia però amb retard, donant temps al fet que proliferin els gèrmens que acabaran intoxicant l’organisme en travessar la paret intestinal.
 
Hi ha alguns símptomes i molèsties que podrien fer-nos pensar que el nostre intestí no està *muylimpio, encara que evacuem cada dia: alè fètid (si no hi ha problemes dentals o estomacals), còlic nefrític, insomni,cansament, depressió, irritabilitat, ciàtica, hemorroides, congestió hepàtica, apendicitis aguda o crònica, erupció en la pell, etc.
 
Com es fa la neteja?
 
És aconsellable realitzar aquesta tècnica de dues a quatre vegades a l’any, coincidint amb els canvis d’estació. El moment més propici és al matí, en dejú i sempre en un dia festiu per a no anar amb presses i poder evitar treballs i esforços, tant físics com mentals.
 
S’ha de tenir amb compte que el temps total de la neteja és d’una a tres hores.
 
No practicar aquest mètode:
  • Si estàs malalt, amb febre.
  • Si sofreixes algun problema intestinal com a úlcera duodenal, diarrea, colitis, apendicitis, tuberculosi intestinal, càncer.
  • Si tens la tensió arterial alta, consultar.

 

El mètode pas a pas
  1. S’escalfa aigua i afegim una cullerada per a postres de sal marina per litre.
  2. Bevem 2 gots d’aigua salada tèbia.
  3. Efectuem els 4 moviments descrits.
  4. Bevem 2 gots més d’aigua salada tèbia.
  5. Efectuem de nou els 4 moviments descrits.
  6. Es continuarà així fins a haver begut 6 gots.
  7. Vagi al bany i esperi que es produeixi la primera evacuació. Si no es produeix en 5 minuts, torni a efectuar un altre cicle de moviments sense prendre aigua. Si excepcionalment no es produeix la primera evacuació, s’ha de posar una lavativa per a iniciar l’efecte sifó.
  8. A partir de la primera evacuació a seguir el cercle complet des del pas número 2 fins al 7.
  9. S’acabarà el procés quan l’aigua de l’evacuació surti tan neta com ha entrat (això pot constar de 20 a 40 gots més).
  10.  No s’ha de beure res fins al primer menjar, que haurà de fer-se entre mitjana i una hora després de l’última evacuació.

Moviment 1 (fase A)

Aquest exercici obre el pílor i ajuda a evacuar l’aigua de l’estómac.
 
Dempeus, amb els peus separats uns 30 cm. I amb els dits entrellaçats amb les palmes cap amunt en posició recta.

Moviment 1 (fase B)

S’efectuaran inclinacions del tòrax cap als costats, començant pel costat esquerre. Es repetirà 6 vegades per cada costat.

Moviment 2

Aquest exercici fa avançar l’aigua per l’intestí.
 
Amb la mateixa posició de partida anterior, s’estén el braç dret horitzontalment fins que la mà toqui la clavícula, al mateix temps que s’efectua una rotació del tronc dirigint el braç estès cap endarrere, el més lluny possible, mirant a la punta dels dits. Llavors es fa un moviment ràpid cap a l’altre costat. Es repetirà 4 vegades a cada costat.

Moviment 3 (Fase A)

Aquest exercici fa avançar l’aigua cap al final de l’intestí prim.
 
Amb el cos tendit en el sòl, com a mostra la figura, recolzat sobre les puntes dels peus separats uns 30 cm.

Moviment 3 (Fase B)

Es gira el cap, l’espatlla i el tronc cap a la dreta, dirigint la vista en el taló esquerre. S’efectuaran seguits, i de manera alterna, 4 girs cap a cada costat.

Moviment 4

Aquest exercici ajuda a conduir l’aigua a través del còlon.
 
Asseguts en el sòl amb una cama estirada i l’altra doblegada, amb el braç de la cama doblegada ens recolzem en el sòl i amb el braç de la cama estirada  fem alçaprem en el genoll doblegat i girem el tronc cap al costat de la cama doblegada, després canviem la posició de les cames i els braços i girem al costat contrari. Es repetirà 4 vegades a cada costat.
La dieta abans i després
 
Una setmana abans d’efectuar la neteja amb aigua salada és convenient preparar l’intestí amb una dieta especial.
 
Es tracta de reduir al màxim els greixos i les carns i substituir-los per més quantitat de verdures bullides, amanides i fruites. Si no es fa la neteja es farà més lentament:el més probable és que sigui necessari prendre més quantitat d’aigua per a completar-la.
 
Entre mitja hora i una hora després de l’última evacuació s’ha de menjar alguna cosa, ja que no és convenient deixar el tub digestiu buit més de 60 minuts. es recomana menjar arròs blanc,molt cuit, amb 2 o 3 cullerades soperes d’oli premsat en fred perquè es lubrifiquin de nou les parets intestinals. En lloc d’arròs es pot menjar també algun tipus de pasta (no  integral) molt cuita, però sempre amb 2 o 3 cullerades d’oli.
 
No begui cap líquid abans d’efectuar aquest primer menjar, ja que si no continuarien les evacuacions. Després del primer menjar es poden prendre infusions de plantes medicinals depuratives i es recomana un temps de descans, passejos tranquil, música suau … procurar no agafar fred.
 
Durant les 24 hores següents a la neteja:
 
  • No menjar cap verdura ni fruites crues. Si que es pot menjar verdura bullida o fruita al forn o en compota.
  • No menjar aliments integrals (pocs cereals).
  • No prendre llet ni iogurt.
  • No menjar picants ni condiments forts.
  • No prendre alcohol, ni cafè, te, ni altres excitants.
  • Menjar només durant les primeres 24 hores aliments simples de fàcil digestió que no puguin irritar l’intestí que acabem de netejar.
Després d’aquest període es recomana fer la dieta habitual sempre que siguin aliments el més sans possibles.
 
Per a mantenir els beneficis es recomana el consum de probiòtics almenys durant 1 mes.
 
Beneficis
 
Grans beneficis. resultats Immediats
 
Què experimenta el nostre organisme?
 
  • Desintoxicació. Eliminació de toxines.
  • Oxigenació. Neteja i purificació.
  • Regeneració. Restauració de la mucosa intestinal.
 
Les cèl·lules necessiten oxigenar-se i regenerar-se periòdicament per a fer treballar bé el nostre cos i mantenir la nostra salut.
 
Què experimentem nosaltres?
 
  • Benestar general i millora de la salut física.
  • Sentir-se net, sa, lleuger, desinflat, relaxat, dormir millor, tenir la pell hidratada, etc.
  • Millora de la salut mental.
  • Vitalitat, energia, sentir-se actiu i capaç, concentració mental, etc.
  • Augment de la capacitat de resposta del cos davant la malaltia.
  • La neteja i purificació interiors que reforcen el nostre sistema immune.
 
Múltiples finalitats i aplicacions:
 
  • Prevenció: Redueix les possibilitats d’aparició de desordres i malalties.
    • Curació i millora de malalties i trastorns:
    • Trastorns alimentaris, al·lèrgies, càncer, fibromiàlgia, candidiasi, restrenyiment, diarrees, artrosis, paràsits, etc.
    • Malalties crònic-degeneratives de la mucosa intestinal: còlon irritable, colitis ulcerosa,malaltia de *Crohn, etc.
    • Afeccions de la pell: dermatitis atòpica, èczemes, psoriasi, etc.
  • Purificació i manteniment del nostre cos:
    • Hidratació i elasticitat de la pell. Relaxació. Com a tècnica antiaging i anti-estrès.
    • Gràcies a la regeneració de les cèl·lules.
    • Aprimar. Aconseguir un ventre pla. Reduir la cel·lulitis. Gràcies al seu poder drenant i de desintoxicació.
  • Afavorir operacions i proves de diagnòstic:
    • La Hidroteràpia és idònia en cas d’intervenció quirúrgica, facilitant la labor dels metges.
    • Augmenta l’efectivitat de les proves de diagnòstic com la colonoscòpia, entre altres.
 
Prevenció
 
Però a més de fer una neteja intensiva amb el mètode també podem prendre algunes mesures preventives per a no embrutar els intestins:
 
  • Tenir uns hàbits quotidians saludables tenen una influència molt beneficiosa a la salut.
  • Fer una dieta rica en aliments depuratius i de fàcil digestió, com les fruites i les verdures, i que inclogui cereals integrals i llegums, rics en fibra, que evita el restrenyiment i fa d’escombreta intestinal.
  • Els no vegetarians, menjar carn i peix només 1-3 vegades a la setmana.
  • Limitar el consum de condiments forts, picants i excitants (cafè, te).
  • Limitar el consum de greixos saturats, fregits i formatges, i dins dels lactis, donar preferència al iogurt.
  • Limitar el consum de dolços i begudes ensucrades.
  • És recomanable fer un curs d’alimentació, ja que alimentar-nos bé és de vital importància per a la nostra salut.