2 raons per aplicar mindfulness en l’educació

2 raons per aplicar mindfulness en l’educació

Autor: Eduard Miquel

Per què aplicar Mindfulness en l’educació? Hi ha dos bones raons per fer-ho. Una raó té a veure amb la salut laboral. Horaris atapeïts, jornades encadenant classes una rere l’altra, conflictes a l’aula, interacció constant i intensa amb joves, guanyar-se la confiança d’alumnes, pares i companys del centre… Hi ha motius de sobres que fan que mestres i professors sigui un dels col·lectius professionals que acusa més desgast i estrès.

 

I l’estrès és un mal aliat a l’hora de gestionar situacions difícils i de tensió a la feina. No permet afrontar-les amb la serenitat que aquestes requereixen i sovint aboca a conductes impulsives, a voltes tenyides d’agressivitat, que no aporten solució al problema. L’entrenament de la ment basat en mindfulness és una eina que es mostra molt eficaç en la disminució de l’estrès i la sensació d’estar cremat. Les dades que avui tenim, indiquen que els educadors que han seguit entrenaments de mindfulness han evidenciat una millora del seu benestar i de la capacitat de gestionar emocions difícils i també una reducció de conductes agressives. I això repercuteix directament en la seva labor professional: ells mateixos afirmen que la seva capacitat de gestionar eficaçment l’aula augmenta. Amb més benestar doncs, més salut i millor disposició per fer la feina.

 
L’altra raó té a veure amb el verdader propòsit de l’educació. Si moltes formes de guanyar-se la vida avui no existien fa 30 anys, què ens pot fer creure que el què tenim i sabem avui continuï sent útil per als infants i joves per d’aquí a 30 anys? Podem pujar-hi de peus que l’ensenyança entesa com a transferència de continguts i dades és una fórmula pedagògica desfasada. Cal afavorir que infants i joves puguin desenvolupar competències que els permetin moure’s amb habilitat en entorns canviants i desconeguts. Ara bé, com fer-ho?

 
Una de les opcions és la de vertebrar l’aprenentatge a través del treball per projectes, una tendència sense dubte a l’alça. Això suposa un canvi de paradigma radical. Aquesta pedagogia implica que en l’aprenentatge no és qüestió d’assolir una resposta concreta i definida a priori per l’adult, mestre o tutor, sinó més aviat, a través de preguntes desafiants, descobrir l’art d’explorar i de descobrir. Aquest model modifica substancialment el rol de l’educador. Li demana que sigui creatiu, que no se centri tant en objectius sinó en processos, que prioritzi competències i no dades, que estimuli l’autonomia, que substitueixi les avaluacions finals i numèriques per la capacitat d’estar atent i reforçar positivament els petits aprenentatges que l’alumne va fent dia a dia… Tot un repte! Què facilita aquest nou rol? Quins són els elements clau que permeten a l’educador adoptar aquest nou paper?

 
La pregunta és titànica, així que la resposta no pot ser definitiva. Tanmateix, les actituds pròpies de l’entrenament de mindfulness mantenen interessants paral·lelismes amb les habilitats del “nou” educador, apuntant així en una direcció similar. Sabem que la pràctica de mindfulness aporta flexibilitat cognitiva, dit d’una altra manera, capacitat per abordar un problema de més i diverses maneres. Aporta també control atencional i així poder estar centrat en allò que ara és important, evitant distraccions i interferències. Redueix el cortisol, el principal obstacle per a poder ser creatius. Desenvolupa la curiositat cap al moment present, per d’aquesta manera no estar centrat únicament en l’objectiu a assolir i poder assaborir allò que ara hi ha. Cultiva la indagació apreciativa i així poder aplaudir i celebrar aquells reptes i aprenentatges que dia a dia es van produint. O sigui, que un educador que incorpori mindfulness no només vetlla pel seu benestar i la seva salut sinó que també està potenciant les habilitats que la seva tasca docent li requereix.